Fa alguns anys el politòleg Joan Prats escrivia algunes coses interessants que paga la pena recordar. En concret, ens recorda Prats que els bons polítics son aquells que impulsen sempre la transparència i combaten l’opacitat en la que s’emboliquen sempre els mals polítics. Sense transparència en l’àmbit públic te poc sentit la participació política i es fa molt difícil la rendició de comptes  (accountability).

La transparència es mesura per el grau que un sistema institucional permet als seus ciutadans o a les organitzacions interessades accedir de forma eficaç a informació rellevant, confiable, suficient i de qualitat en l’àmbit econòmic, social o polític que resulti necessari per a la defensa de llurs interessos o per llur participació en la definició dels interessos generals. L’orientació de la transparència no és només un exigència de la lluita contra la corrupció. És també una condició per avançar la qualitat de la democràcia i generar bona cultura política. Els bons polítics s’orienten a la rendició de comptes i a l’assumpció de responsabilitats. Saben que sense bons sistemes de transparència i responsabilitat l’exercici del poder no poden superar els riscos a que està contínuament subjecte.
�
Els politics tenen un compromís amb la realitat que pretenen transformar. Busquen el coneixement i la informació necessàries no només per operar en la realitat sinó per transformar-la. Per fer-ho generen sistemes d’informació i de coneixement, construeixen equips, estableixen “sensors” i sistemes d’alerta. Saben que no es pot saber tot, però que es imperdonable cometre errors per no comptar amb la informació necessària i disponible. Ara bé, el tipus d’informació i coneixement que precisen es diferencia de la informació i el coneixement que construeix la ciència i la tècnica. Aquests produeixen coneixement codificat, fàcilment comunicable, dotat de gran valor objectiu sempre i quan no estigui falsejat. El polític ha d’envoltar-se d’assessors que estan al dia i, per exemple, superar vells esquemes ideològics i interioritzar les llisons apreses per la comunitat internacional en la matèria determinada. El compromís amb la realitat és compatible i es reforça amb la fermesa dels valors i els principis, però és incompatible amb l’apego dogmàtic a esquemes ideològics i periclitats. El bon política no desarma la ideologia per caure en el pragmatisme més oportunista, ans al contrari afirma valors i principis, desenvolupa nous conceptes, imatges i eslògans mobilitzadors i amb tot això adapta velles i respectables ideologies a les noves realitats.
�
El bon polític necessita conèixer els desafiaments, les oportunitats i amenaces, els actors estratègics, les seves ambicions i les seves pors, les seves estratègies, necessita conèixer molt bé els seus conflictes actuals i potencials, els recursos i aliances que pot mobilitzar, llur consistència i durabilitat…necessita en definitiva, crear els sistemes d’informació i coneixement precisos per formular i desenvolupar bones estratègies de canvi. Per fer-ho li cal desenvolupar una capacitat de pensament sistèmic i estratègic, de reflexió i d’indagació, tenen que ser capaços de comprendre el sistema i de veure llurs anomalies i disharmonies, ja que són sempre les que apunten a la necessitat i la possibilitat de canvis.
 

Salvador Estapé Triay