L’augment de població que ha experimentat Santa Coloma de Cervelló en els darrers anys és espectacular. De tot Catalunya, només nou municipis de més de 5.000 habitants han multiplicat per més de dos la seva població del 1996 al 2006. Divulgar algunes dades que ens ajudin a conèixer millor aquesta realitat és l’objectiu d’aquestes ratlles.

La Comarca

El Baix Llobregat és la comarca més densament poblada de Catalunya, després del Barcelonès, ja que als anys seixanta i setanta va rebre una part important de la forta onada emigratòria. En l’actualitat, coexisteixen municipis molt densament poblats, com és el cas de Sant Boi o Sant Vicenç, amb d’altres d’una baixa densitat de població, com Torrelles o Sant Climent.

Fins fa uns deu anys, Santa Coloma formava part d’aquests municipis amb baixa densitat de població. Ara, sense arribar ni de bon tros als nivells de Sant Boi o Sant Vicenç, ja no en formem part.Catalunya, Baix Llobregat i Santa Coloma de Cervelló Veure els canvis i les tendències de població que s’han produït en els darrers deu anys, del 1996 al 2006, en aquests tres marcs ens permet fer-nos una idea general.Hi ha dades [1] (graus d’instrucció, poder adquisitiu o percentatge d’homes i dones) que són similars i, per tant, no hi ha massa a comentar. En canvi, el nivell d’ocupació en l’agricultura ha minvat amb el temps. L’any 1996 hi havia un 3,22%, un 1,04% i un 3,52% respectivament a Catalunya, Baix Llobregat i Santa Coloma. Només cinc anys després, al 2001, els percentatges eren de 2,46%, 0,68% i 0,94%. La davallada general ha estat molt més pronunciada en el municipi, no solament per al gran augment de població, sinó perquè s’han destruït més llocs de treball que en els altres espais territorials. Mentre en Catalunya i el Baix Llobregat el manteniment de llocs de treball absoluts en la agricultura ha estat del 98 i 90% respectivament; en el cas de Santa Coloma de Cervelló no arriba al 60%. Del 2001 fins ara s’ha mantingut aquesta tendència. Seria interessant saber si, a part de la venda de terrenys per a la construcció del AVE, la pressió immobiliària ha tingut alguna cosa a veure amb aquesta ràpida destrucció de llocs de treball en aquest sector productiu.

[1] Tretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya

L’augment

Com es pot observar en el quadre anterior, els augments de població a Catalunya i al Baix són similars. Però aquest no és el cas del municipi, on la població al 2006 és mes del doble de fa 10 anys.

Si analitzem el lloc de naixement de la població en el segle XXI, del 2000 al 2006, observem diferències notables.

La primera qüestió que salta a la vista és el poc pes que encara avui té l’emigració d’altres llocs del món en el creixement de Santa Coloma: un 17,35% provenen de la UE i només un 5,61% d’Àfrica. En resum, mentre Catalunya i el Baix Llobregat tenen respectivament un 14 i un 10% d’emigració d’altres llocs del món, a Santa Coloma no arriba, a hores d’ara, a un 5%.

Un altre dada diferent és la quantitat de persones espanyoles nascudes fora de Catalunya. El saldo migratori entre Catalunya i la resta de l’Estat actualment és negatiu. Al 2006 a Catalunya i al Baix hi ha respectivament 113.567 i 16.057 persones menys que al 2000 nascudes a la resta de l’Estat espanyol. Una disminució deguda a la desaparició natural, al retorn als llocs d’origen i a la manca de noves migracions. Per contra, aquest sector de gent nascuda a l’Estat espanyol i fora de Catalunya ha augmentat al nostre municipi. Això indica clarament que per a una part dels nous veïns i veïnes de Santa Coloma aquest no és el seu primer habitatge: han venut l’antic i n’han comprat un a Santa Coloma. En molts casos, simplement han convertit el seu segon habitatge en el primer; els ciutadans de Cesalpina són un exemple.

El creixement es configura amb un alt percentatge de persones nascudes a Catalunya. El gruix més important de gent nouvinguda és jove i precedent d’altres pobles de Catalunya, principalment de la comarca i de l’Hospitalet de Llobregat. A més, el municipi avui té un alt creixement natural: més de 140 naixements anuals fan una de les taxes de natalitat més altes de Catalunya. Això fa que els nivells competencials formals del català siguin més elevats que al conjunt de la comarca i del país. Un estudi de l’ús no donaria unes xifres tant favorables com aquestes, però això ja son figues d’un altre paner.

En qualsevol cas, l’augment global de població ha estat molt fort. Per trobar percentatges similars ens hem de retraure a finals del segle XIX amb la creació de la segona entitat de població del municipi, és a dir, de la Colònia Güell. El 1887 Santa Coloma de Cervelló tenia 225 habitants, van passar a 542 el 1900 amb la instauració de la Colònia. Es mantenir un creixement amb percentatges molt més moderats fins al 1936 per conseqüències de la Guerra.

El tancament de la fàbrica i les noves construccions a Santa Coloma va anar equiparant a grans trets el nivell de població entre les dues entitats del municipi. Els darrers augments han trencat la balança, al 2005 segons dades tretes del Municat (Municipis i comarques de Catalunya):

El creixement s’ha centrat a Santa Coloma: Cesalpina, Can Lluch, Can Via i altres indrets però, sobre tot, al Pla de les Vinyes. Ara bé, si els plans previstos es realitzen, sembla que canviarà la torna amb els nous habitatges als terrenys de la Colònia. Aquests nous habitatges, més alguns altres plans urbanístics més petits, col·locarien la població del municipi a la propera dècada al voltant dels 14.000 habitants. Amb 20 anys s’hauria multiplicat per més de quatre i mig la seva població. Un creixement que col·locaria Santa Coloma de Cervelló a uns nivells de densitat de població bastant per sobre de Molins de Rei o Gavà, sense arribar encara als nivells de Sant Boi o Sant Vicenç

Al meu entendre, el problema principal no està amb els nivells de densitat de població que assoliria, sinó amb el creixement tan ràpid que suposa:

1.- Un esgotament del sòl raonablement edificable. Amb només una generació, s’obligaria a emigrar als joves del municipi.

2.- Fa encara més difícil la integració dels veïns i veïnes i la construcció d’uns mínims de cohesió social. Reforça el caràcter de municipi dormitori.

3.- Dificulta molt fer realment efectiu el dret a una sanitat i a una educació dignes.

Encara avui tenim un dels entorns privilegiats dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. Administrar-lo amb cura, amb un creixement sostenible i harmònic perquè tots i totes, visquem al municipi o al seu entorn en puguem gaudir, és una responsabilitat de tots. I per aconseguir-ho, les urgències electorals i les sempre escurades arques municipals no són mai bones conselleres.

Jordi Mollon i Giménez